ABANS I ARA
Aquí hi havia fàbriques tèxtils
OCELLS
Quins ocells podràs veure en aquest punt?
ACTIVITAT FÍSICA
Com fer correctament els exercicis
MIQUEL MARTÍ I POL
Marona
ARBORETUM
Els arbres del Passeig del Ter
ABANS I ARA
Aquí hi havia fàbriques tèxtils
Al costat del Pont Nou hi havia diverses fàbriques: can Gabriel de la qual encara en resta la xemeneia i l’antiga fàbrica de Can Portavella, la més gran. De fet, aquestes fàbriques ja hi eren abans que es construís el Pont Nou que fou inaugurat l’any 1931.
Els Portavella eren una família d’industrials vigatans que establiren la seva empresa vora el Ter per tal d’aprofitar l’energia hidràulica. Una fàbrica dels Portavella apareix ja citada a la documentació municipal de Roda de Ter des de l’any 1838. L’any 1849 Joan Portavella és propietari d’una fàbrica cotonera amb quatre cardes i quatre màquines de filar de 150 fils cadascuna, mogut tot per aigua. El 1850 la fàbrica tenia 51 treballadors. Entorn a l’any 1874 s’hi varen fer reformes per tal d’instal·lar-hi una màquina de vapor. A partir dels plànols signats per l’arquitecte Josep Ullà, sabem que el conjunt industrial constava d’un canal d’entrada, la fàbrica, la casa del moliner, una ferreteria, la casa principal, casetes per als obrers i horts. La darrera vegada que s’esmenta la família Portavella com a propietària de la fàbrica és el 1884-1885. Mercè Portavella n’era la propietària, tenia 20 cardes cilíndriques i 3.504 fusos moguts per aigua.
Després, la fàbrica fou llogada per diferents empresaris, com Pau Sala que l’arrendà el 1898, Raimundo Bellido el 1925 o Josep Puigneró el 1969. L’11 de maig de 1970, un incendi va destruir l’edifici. La xemeneia que va restar dempeus, fou enderrocada el 14 de febrer de 1989.
Abans
Ara
OCELLS
Martinet blanc (Egretta garzetta)
El martinet blanc és un ocell aquàtic de mida gran. El podem observar fàcilment al riu Ter durant tot l’any, però sobretot a la primavera i l’estiu. Per l’aspecte només es pot confondre amb l’agró blanc que, tot i així, és molt més gros que el martinet blanc.
S’alimenta de peixos, granotes i insectes , que captura arponejant-los amb el seu llarg bec. Per això, és molt habitual veure’ls passejar a poc a poc pel riu, observant atentament possibles preses que es belluguen a prop seu. A sota la resclosa del pont Nou sovint s’hi congreguen molts individus per pescar, aprofitant la dificultat que suposa l’alçada de la resclosa per als peixos que volen migrar riu amunt.
A Roda no se n’ha comprovat la nidificació, però sabem que cria Ter amunt, concretament a la magnífica colònia d’ardèids d’Espadamala de Baix (Torelló).
-
- Autor: Sebastià Riera.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
L’ànec collverd es pot observar amb molta facilitat al riu Ter, durant tot l’any. Els ànecs collverds habitualment neden en parelles i és molt fàcil distingir els mascles, de plomatge acolorit, de les femelles, de plomatge marronós.
Se’l pot observar fàcilment nedar pel mig del riu, o bé amagar-se entre la vegetació de les vores. Té una dieta omnívora, amb un predomini d’aliments d’origen vegetal.
Cria al riu al seu pas per Roda. Fa un niu en forma de cassoleta que tapissa de borró i que col·loca directament a terra ben amagat entre la vegetació. Un cop nascuts, és fàcil veure els pollets nedar en grup darrera la seva mare.
-
- Autor: Sebastià Riera.
-
- Autora: Clara Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
Gavià argentat (Larus michahellis)
El gavià argentat és inconfusible i a Roda és molt fàcil d’observar durant tot l’any. Els adults són blancs, amb el dors i les ales grises, mentre que els immadurs són de tons marronosos i no adquireixen el plomatge adult fins als tres anys d’edat.
Sovint descansen riu avall, a les roques que hi ha passat el pont Vell, però se’ls pot veure volar per tot el poble i, moltes vegades, en concentracions de centenars d’individus. També es molt fàcil observar-ne estols que van o retornen del Pantà de Sau.
La primera citació de cria a Osona és de principis dels anys 80 i d’ençà de llavors ha colonitzat tots els pobles de la vora del Ter. A Roda crien sobretot a les teulades dels edifici, on construeixen una plataforma, feta de matèria vegetal i sorra, que evita que els ous rodolin pendent avall de la teulada. Solen pondre dos o tres ous i els polls s’estan pocs dies al niu, tot i que, fins que no han assolit la mida adulta, no se n’allunyen gaire de la vora el niu.
Té un comportament alimentari més aviat predador i carronyaire, i una alimentació molt poc especialitzada. Això, i el fet que no té gaires depredadors naturals és el que ha facilitat la seva expansió.
-
- Autor: Sebastià Riera.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
ACTIVITAT FÍSICA
Parc d’activitat física del Passeig del Ter
Al passeig del Ter, al costat del parc i dels gegants, trobareu aquesta àrea d’activitat física que reagrupa tots els elements que hi havien distribuïts pel poble. La finalitat és que qui vulgui fer activitat física a l’aire lliure tingui tots els elements junts i no estigui tan exposat al públic, ja que és una zona més reservada.
A continuació teniu una sèrie de progressions que podreu fer amb els elements que aquí trobareu.
Recordeu que aquest és un espai per l’ús de persones adultes i no està permès que hi juguin els nens sense la supervisió i responsabilitat d’un adult.
A continuació es planteja una progressió per a la realització de l’SQUAT
1.ISOMÈTRIC
Amb les cames a l’alçada de les espatlles. Subjectats a les espatlleres, aguantar en aquesta posició, de 10 a 30 segons amb les cames a 90º i l’esquena neutre (recta).
2.SQUAT 90º
Amb les cames a l’alçada de les espatlles. Subjectats a les espatlleres, descendim fins a la posició anterior i ascendim.
3.SQUAT 45º
Subjectats a les espatlleres, descendim fins a crear un angle de 45º i ascendim.
4.SQUAT AMB UN SOL PUNT DE RECOLZAMENT
Aquest cop només subjectats amb una mà i l’altre a la cintura farem un Squat de 90º i ascendirem
5.SQUAT
Sense recolzament descendirem fins que les cames creïn una posició aproximada de 90º i ascendirem.
Què treballem? Els músculs implicats principalment són:
-Quàdriceps (Recte anterior, Vast intern, vast extern vast, crural)
-Gluti major
-Gluti mig
-Entre altres
*Atenció a l’equilibri, el pes ha de recaure als talons
A continuació es presenten varis mètodes de realitzar un Lounge
1.SENSE PROFUNDITAT:
Esquena Neutre (recta), mans a la cintura, realitzarem una passa endavant deixant baixar lentament la cama que queda enrederida gairebé fins tocar al terra i tornarem a la posició inicial. Canviarem cada cop de cama.
2. PROFUNDITAT MITJA
Realitzarem el mateix sobre una barra amb una mica d’alçada. Atenció a l’equilibri*
3. PROFUNDITAT ELEVADA
Realitzarem el mateix sobre una barra amb una mica d’alçada. Atenció a l’equilibri*
Què treballem? Els músculs implicats principalment són:
-Quàdriceps (recte anterior, vast intern, vast intern i crural)
-Gluti major
-Entre altres.
A continuació és planteja una progressió per a fer dominades (1 i 2)i una ampliació per fer-les complertes (3).
1.AJUDA AMB EL PEU
Amb presa de mans neutre i amb l’ajuda d’una cama recolzada a l’aparell, ascendim fins que el cap quedi a l’alçada de la barra i descendim. Canviem la posició de les mans cada 3 vegades i el costat per on passa el cap per tal de compensar.
2. DOMINADES NORMALS
Amb la presa de mans palmar en pronació, es tracta de comprimir les espatlles i flexionar els braços ascendint fins sobrepassar el cap per sobre la barra. Mantindrem el cos rígid i la columna neutre (recta).
3. DOMINADES COMPLERTES
Es tracta de fer la dominada complerta aprofitant la inèrcia del propi cos amb molta potencia i sobrepassar la barra fins quedar per sobre d’aquesta.
Què treballem? Els músculs implicats principalment són:
-Dorsal Ample
-Trapezi
-Rodo Major
-Bíceps
-Treball de Core.
A continuació és planteja una progressió d’abdominals
1. ARRONSAR LES CAMES I PUJAR-LES
Esquena recolzada al banc de treball amb les mans subjectades a la barra. Les cames flexionades i arronsarem la zona abdominal fins aixecar les cames i tornarem a la posició inicial.
2. AMB LES CAMES ESTIRADES, PUJAR-LES
Amb les mateixes consignes anteriors però amb les cames estirades. IMPORTANT: No aixecar la zona lumbar del banc quan baixem les cames
3. ARRONSAR LES CAMES I PUJAR-LES
Drets, agafats amb presa palmar i pronació a les espatlleres. Arronsarem les cames fent força amb els abdominals.
4. AMB LES CAMES ESTIRADES, PUJAR-LES
Drets, agafats amb presa palmar i pronació a les espatlleres pujarem amb les cames estirades fins a crear un angle de 90º i baixarem.
Què treballem? Els músculs implicats principalment són:
-Recte abdominal
-Transvers abdominal
-Oblics menor i major
-Serrat anterior
A continuació es presenta una progressió de flexions
1. POCA INCLINACIÓ
Drets, deixant una distancia d’un metre aproximadament fins a l’element, ens recolzem amb les mans i fem la flexió de braços.
2. INCLINACIÓ POSITIVA AMB GENOLLS RECOLZATS
Amb ajuda de l’element recolzem els genolls per facilitar l’exercici i realitzem la flexió de braços.
3. INCLINACIÓ POSITIVA AMB PEUS RECOLZATS
Sense l’ajuda dels genolls, amb una inclinació que facilita la l’exercici, realitzarem la flexió de braços.
4. INCLINACIÓ POSITIVA DIFERENT PRESA DE MÀ
Repetim l’anterior moviment amb un presa de mà diferent per evitar lesions al canell, però amb la mateixa inclinació
5. INCLINACIÓ INTERMITJA
Repetim l’anterior moviment amb una inclinació més dificultosa
6. INCLINACIÓ PARAL·LELA
Flexió final amb presa de mà palmar amb una barra per no lesionar el canell.
Què treballem? Els músculs implicats principalment són:
-Tríceps
-Pectoral major
-Trapezi
-Treball de Core.
MIQUEL MARTÍ I POL
El passeig del Ter és un bon indret per reflexionar sobre el riu i la vida que acull. El pas del Ter pel meandre de Roda modifica la trajectòria del riu (de nord a sud) i el fa girar d’oest a est per desembocar a l’Estartit, la mar Mediterrània. Aquesta volta sinuosa del poble que fa rodar el curs de l’aigua diferencia el Ter de la resta de rius pirinencs catalans.
En aquest punt especial de Catalunya, doncs, podem llegir el poema «Marona» de Miquel Martí i Pol, en el qual es presenta la mar com una mare acollidora; una mar que sovint plora sense consolació perquè veu nàufrags quan anhela trobar la pau.
Marona
La mare plora, mare marona,
damunt les platges del seu cos
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot.
La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo.
La mere plora, mare marona
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d’infants pel seu bell llom.
Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna’ns per sempre més el bé de la pau.
Disc: Un pont de mar blava
Música: Lluís Llach
Poema: Miquel Martí i Pol
Podem escoltar la cançó al següent video:
