ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter

El fil de la poesia

DESCOBREIX

ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter

Els jardins

DESCOBREIX

MIQUEL MARTÍ I POL

L'Obra del poeta

In Memoriam

DESCOBREIX

OCELLS

Fotografies, informació i cants

Quins ocells podràs veure en aquest punt?

DESCOBREIX

ARBORETUM

Descripcions dels arbres de la zona

Els arbres de la Font de la MdD del Sól del Pont

DESCOBREIX

#striped-custom-673ed33e6df61 h3:after {background-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e6df61 h3:after {border-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e6df61 h3:before {border-color:#0a0707!important;}

ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica

El fil de la poesia

La fàbrica de la Blava era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. Fou construIda entorn a l’any 1925. Aquesta nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l’any 1896, quan fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L’empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l’any 1981 per Hilaturas Gossypium S.A. La seva activitat industrial acaba definitivament l’any 1999. L’any 2006 l’Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa.

És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d’homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d’inspiració per al gran poemari titulat “La Fàbrica” publicat l’any 1959. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte poètic i passa a tenir categoria d’universal amb tot el seu valor simbòlic, a partir de la poesia.

També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones).

Abans

Ara

#striped-custom-673ed33e71b4e h3:after {background-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e71b4e h3:after {border-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e71b4e h3:before {border-color:#0a0707!important;}

ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica

Els jardins

Durant el període d’esplendor de la fàbrica hi havia un gran jardí amb parterres molt ben cuidats de roses i altres flors. També hi havia arbres que ens han arribat fins a l’actualitat i que conformen els jardins oberts al públic que podeu visitar actualment.

Imatges cedides per Pau Rosanas i Mercè Sobirana.

#striped-custom-673ed33e7493e h3:after {background-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e7493e h3:after {border-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e7493e h3:before {border-color:#0a0707!important;}

MIQUEL MARTÍ I POL

L'obra del poeta

Aquí va treballar com a escrivent

Era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. La fàbrica fou construïda entorn a l’any 1925. Aquest nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l’any 1896, quan  fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L’empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l’any 1981 per Hilaturas Gossypium S.A.  La seva activitat industrial acaba definitivament l’any 1999. L’any 2006 l’Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa.

És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d’homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d’inspiració per al gran poemari titulat La Fàbrica. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte de meditació poètica en què s’evoca una experiència comuna i universal, una mirada simbòlica del món obrer, la reivindicació dels drets fonamentals de l’home, i la mirada més íntima i entranyable del bategar humà d’entreparets.

També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones).

Us convidem a llegir “In memoriam”, un poema de Miquel Martí i Pol extret de La fàbrica, talment, que enfoca la mirada tendra i reflexiva a Soledat González; una dona que va haver de migrar d’Extremadura després de la guerra, i que va trobar feina a la fàbrica de Roda de Ter.

In memoriam

 

Com que no sempre el poema s’organitza
entorn d’una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s’havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat González mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l’havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat González…

#striped-custom-673ed33e766bd h3:after {background-color:#000000!important;}#striped-custom-673ed33e766bd h3:after {border-color:#000000!important;}#striped-custom-673ed33e766bd h3:before {border-color:#000000!important;}

OCELLS

Fotografies, informació i cants

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

L’oreneta cuablanca, és una de les dues espècies d’orenetes que observarem amb més facilitat al poble. Malgrat el nom, no té la cua blanca. Per sobre és tota ella negra, excepte la base de la cua que és blanca, i per sota és tota ella blanca.

Sol arribar de l’Àfrica a mitjans o finals del mes de març, i hi retorna cap a finals de setembre.

Els nius són fets de fang, amb una petita obertura superior que els permet entrar i sortir per péixer els polls. Els construeixen a sota les barbacanes de les teulades, i això ha fet que molts hagin estat destruïts i, per tant, abandonats. Val la pena recordar que es tracta d’un ocell protegit, i que es poden trobar solucions senzilles per evitar la brutícia que generen els seus nius. A més a més, es tracta d’un ocell beneficiós pel fet que és un gran consumidor d’insectes.

Solen viure en petites colònies, i en aquest punt del Circuit de Salut podem observar diversos nius situats als edificis dels voltants de l’entrada de la fàbrica de la Blava. Si entreu als jardins de la Blava, també en veureu als edificis de la fàbrica que hi ha darrere la Guingueta.

Escolteu el seu cant al següent reproductor

#striped-custom-673ed33e79953 h3:after {background-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e79953 h3:after {border-color:#0a0707!important;}#striped-custom-673ed33e79953 h3:before {border-color:#0a0707!important;}

ARBORETUM

Descripcions dels arbres de la zona