La fàbrica de la Blava era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. Fou construIda entorn a l’any 1925. Aquesta nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l’any 1896, quan fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L’empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l’any 1981 per Hilaturas Gossypium S.A. La seva activitat industrial acaba definitivament l’any 1999. L’any 2006 l’Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa.

És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d’homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d’inspiració per al gran poemari titulat “La Fàbrica” publicat l’any 1959. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte poètic i passa a tenir categoria d’universal amb tot el seu valor simbòlic, a partir de la poesia.

També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones).

Durant el període d’esplendor de la fàbrica hi havia un gran jardí amb parterres molt ben cuidats de roses i altres flors. També hi havia arbres que ens han arribat fins a l’actualitat i que conformen els jardins oberts al públic que podeu visitar actualment.

Imatges cedides per Pau Rosanas i Mercè Sobirana.

Era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. La fàbrica fou construïda entorn a l’any 1925. Aquest nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l’any 1896, quan  fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L’empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l’any 1981 per Hilaturas Gossypium S.A.  La seva activitat industrial acaba definitivament l’any 1999. L’any 2006 l’Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa.

És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d’homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d’inspiració per al gran poemari titulat La Fàbrica. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte de meditació poètica en què s’evoca una experiència comuna i universal, una mirada simbòlica del món obrer, la reivindicació dels drets fonamentals de l’home, i la mirada més íntima i entranyable del bategar humà d’entreparets.

També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones).

Us convidem a llegir “In memoriam”, un poema de Miquel Martí i Pol extret de La fàbrica, talment, que enfoca la mirada tendra i reflexiva a Soledat González; una dona que va haver de migrar d’Extremadura després de la guerra, i que va trobar feina a la fàbrica de Roda de Ter.

In memoriam

Com que no sempre el poema s’organitza
entorn d’una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s’havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat González mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l’havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat González…