ABANS I ARA
Canalitzant l’aigua del Ter per a la fàbrica
MIQUEL MARTÍ I POL
Primavera i Estiu
ABANS I ARA
Canalitzant l’aigua del Ter per a la fàbrica
L’any 1845, apareix citada aquesta fàbrica propietat de Pere Moret; la descripció que se’n fa és prou eloqüent: este grandioso establecimiento, situado a medio tiro de bala de la villa hacia el oeste, y sobre la orilla derecha del rio, puede competir con los mejores del extranjero; el edificio es muy sólido y consta de tres altos o grandes cuerpos de obra…; Tiene además otro en uno de sus extremos, destinado para los tintes, y en su frente uno para los tejidos, ambos correspondientes en capacidad al principal;… També es parla de la gran obra que es va fer per construir el canal “y es lo más particular de este conjunto de obras; en su principio tiene una casa llamada Torre con tres compuertas, y su extensión total es de 1400 varas, y está cubierta de bóveda, habiéndose tenido que cortar una gran parte de la montaña de piedra a fin de dar el mejor curso al agua”. Feien baietes, franel·les i sargues i hi treballaven 120 persones. Hi havia una capella i cases per als operaris. (MADOZ. Diccionario geográfico-estadística-histórico de España, 1845).
Hi havia un barri de cases que avui ha desaparegut i la capella de Sant Sebastià que encara es conserva, al lloc conegut com la Font d’en Coix.
MIQUEL MARTÍ I POL
Primavera i Estiu
En aquest indret podem llegir els poemes “Primavera” i “Estiu” de Miquel Martí i Pol, dos textos carregats de vitalitat i paisatge extrets del recull El poble. Els trets climatològics van inevitablement lligats amb la fauna i la flora i el poeta els vincula amb la vida humana del poble. L’oreneta ens enuncia la primavera, i l’ombra i la fresca són especialment buscades per calmar la xafogor de l’estiu.
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
ESTIU
Ara és el temps d’estimar pels camins,
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora
i a l’ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l’escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d’arribar
i passen i s’allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l’esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l’ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s’adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l’estiu,
l’estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se’n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
En aquest indret podem llegir els poemes “Primavera” i “Estiu” de Miquel Martí i Pol, dos textos carregats de vitalitat i paisatge extrets del recull El poble. Els trets climatològics van inevitablement lligats amb la fauna i la flora i el poeta els vincula amb la vida humana del poble. L’oreneta ens enuncia la primavera, i l’ombra i la fresca són especialment buscades per calmar la xafogor de l’estiu.
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
ESTIU
Ara és el temps d’estimar pels camins,
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora
i a l’ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l’escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d’arribar
i passen i s’allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l’esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l’ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s’adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l’estiu,
l’estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se’n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
