ABANS I ARA
Qui va ser el Mestre Sebastià Àlvarez?
OCELLS
Quins ocells podràs veure en aquest punt?
ARBORETUM
Els arbres de Plaça Sebastià Àlvarez
ABANS I ARA
Qui va ser el Mestre Sebastià Àlvarez?
Aquesta plaça ret homenatge al Mestre Sebastià Àlvarez, conegut popularment com el “ Sr. Sebastianet”. Sebastià Àlvarez fou mestre de Roda de Ter des de 1917 fins a 1939. L’any 1931, creà la seva escola particular, el col·legi Álvarez, situada al Carrer Bac de Roda, 6, local ocupat més tard per la biblioteca Joan Riera i Sala. Volia una escola de qualitat pedagògica i social, per dignificar la professió i el país.
L’any 1939 va haver de deixar Roda de Ter i continuà exercint la docència a Barcelona creant novament una escola, coneguda abastament a tota la ciutat, que li atorgà a títol pòstum la Medalla d’Argent de la Ciutat al Mèrit Docent. L’any 1980, a instàncies dels seus antics alumnes l’Ajuntament de Roda li va retre un homenatge i va dedicar-li aquesta plaça amb el monòlit que porta el seu nom.
OCELLS
Gafarró (Serinus serinus)
El gafarró és un ocell més petit que un pardal, de tons groguencs, sobretot al cap i al pit, i amb la panxa ratllada. La femella i els joves tenen els colors menys vius que els mascles.
Viu sobretot ens zones arbrades dels voltants del poble, i als parcs i jardins del nucli urbà si tenen arbres. Es pot observar fàcilment durant tot l’any. Té l’hàbit d’aturar-se a les puntes més altes dels arbres o a les antenes de televisió des d’on emet el seu cant tant característic.
Fa el niu enmig d’arbustos espessos, com ara el boix, o d’arbres de jardí, com ara els xiprers. S’alimenta sobretot de llavors i granes.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
-
- Autora: Clara Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
Verdum (Chloris chloris)
El verdum és un ocell que cada cop és més abundant als parcs i jardins dels nuclis urbans o als bosquets esclarissats dels voltants del poble. Mascle i femella són de color verd, amb algunes taques grogues a les ales i a la cua. Els mascles tenen els colors més vius que les femelles.
Sovint s’identifiquen abans pel reclam que per l’observació directa. Solen aturar-se a les parts altes dels arbres, com els gafarrons, dels quals es distingeixen fàcilment perquè són més grans.
Fan el niu enmig dels arbres i s’alimenten principalment de llavors i granes.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
La tórtora turca s’ha convertit, els darrers anys, en un dels ocells més habituals als nuclis urbans dels pobles, i Roda no n’és una excepció. A Catalunya és un ocell en expansió des de la dècada de 1990 a partir de diversos nuclis colonitzadors situats a la vora de Mataró i a les planes de Lleida.
És un ocell tot ell d’un color crema molt clar i té les puntes de les ales negres, així com un collaret a la nuca, també de color negre. El seu cant s’assembla molt al del tudó.
Es pot observar durant tot l’any, i cria als arbres de parcs i jardins o bé als bosquets dels voltants del poble.
-
- Autor: Sebastià Riera.
-
- Autor: Xevi Teixidor.
Escolteu el seu cant al següent reproductor
