Per aquesta zona hi passava l’antic camí ral que anava de Vic a Olot. Era una via molt antiga, segurament que els romans ja van utilitzar aquest camí. Es tractava d’una de les dues bifurcacions del camí principal que resseguia el riu Congost i arribava Auso, i que després es dividia, un per anar directament a Ripoll, i l’altra per travessar el Collsacabra i anar cap a la Vall d’en Bas, cap al nord. També es coneixerà com a Strata Francisca, o camí cap a França, que a Roda travessava el Ter pel pont Vell, documentat ja al segle XI.

A la plaça Espanya s’hi construeix la nova escola d’educació primària que porta el nom d’Emili Teixidor.

Emili Teixidor i Viladecàs, nascut a Roda de Ter, el 22 de desembre de 1933. Escriptor, pedagog, editor i periodista, ha contribuït a posar el nom de la vila de Roda en el mapa literari de Catalunya.

Especialitzat en narrativa infantil i juvenil, obres com El soldat plantat (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), Cor de roure(1994), L’amiga més amiga de la Formiga Piga (1996) i altres, han ajudat a crear nous lectors i lectores. La seva narrativa per a  adults s’ha concretat en una llarga producció, les seves obres presenten sense dir-ho explícitament,  una ambientació osonenca i més específicament, un rerefons rodenc que situa el lector en paratges ben coneguts i en un període històric recent, sobretot la guerra civil i la postguerra. Aquestes característiques es troben en novel·les com Sic transit Gloria Swanson (1979), Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El llibre de les mosques(1999), Pa negre (2003) o la més recent, Els convidats (2010).

Per la seva obra, ha rebut un gran nombre de premis, tant pel que fa a la seva producció de narrativa infantil i juvenil com per la seva obra per a adults. Fou guardonat amb el “Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil “ l’any 1997 o el Premi Nacional de Literatura, l’any 2004 per Pa negre, entre molts altres. L’any 2012 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic.

D’Emili Teixidor se n’ha destacat també la seva vessant com a pedagog i el seu interès per contribuir a la renovació pedagògica a l’escola. En aquest sentit va cofundar l’escola Patmos a Barcelona l’any 1958 i la dirigí fins el 1975. És en aquesta mateixa direcció que el premi que atorga l’Ajuntament de Roda de Ter, dintre dels Premis Literaris de Roda i que porta el nom de l’escriptor, s’ha reconvertit en els darrers anys en un premi a projectes pedagògics innovadors.

Mestre i escriptor, dues professions essencials per servar les paraules, essencials per a la narració i per a la nostra vida quotidiana, sense les quals, com diu el mateix Teixidor, no hi hauria pensaments. Roda de Ter és, gràcies a les seves paraules i als seus llibres, més present en la geografia literària catalana.